Automatització del reg

Automatització del reg

Podem pensar que amb una instal·lació automàtica ja està tot fet pel que fa a les aportacions d’aigua per al nostre jardí. Realment, si un reg no està ben plantejat pot no ser un bon aliat per al baix manteniment.

Al marge de la comprovació de pressió necessària, cabal, tipus d’aigua o altres qüestions tècniques, ens centrarem en les claus del baix consum que podríem resumir en:

Sectoritzar segons les necessitats de cada disseny

No podem pretendre realitzar una instal·lació que regui tot el nostre jardí al mateix temps i ho faci de manera eficient.

El primer inconvenient que trobarem si ho fem així és que, probablement, ens quedem sense pressió.

Tampoc totes les zones tindran les mateixes necessitats d’aigua, de manera que amb un reg global unes zones rebran més aigua de la que necessiten i altres es quedaran a mig fer.

És per això que hem d’establir diversos sectors, que treballaran de forma alterna i amb diferents condicions. És fonamental per això servir-nos d’una centraleta que controli les diferents àrees, els cabals i els temps.

Ajudarà molt agrupar plantes per similitud de necessitats hídriques. D’aquesta manera ens assegurarem que el reg sigui eficient per a totes i cadascuna d’elles.

Se’ns pot donar el cas de plantacions que en perfecta convivència requereixin de dos sectors diferents. Un exemple molt clar seria l’olivera que es troba enmig d’una praderia de gespa.

Els temps del reg per aspersió de la gespa seran insuficients perquè hi hagi l’aigua necessària, per la qual cosa farem arribar fins a aquest un ramal del reg per degoteig amb cabal i temps diferents.

Regar pels matins o per les nits

És important tenir en compte que si reguem en hores d’exposició solar, es produirà una evaporació que estarà provocant pèrdues.

Un reg nocturn mantindrà la humitat de la terra per més hores amb menys quantitat d’aigua.

Igualar pressions

Si els sectors els realitzem simplement estenent ramals, sempre tindrem més pressió i cabal a l’inici de la canonada que al final d’aquesta.

Amb un sistema disposat d’aquesta manera tindrem regs molt descompensats, amb plantes a les que no arribarà l’aigua de manera correcta.

És per això que hem de fer tots els sectors en «anell», aconseguint així que en tota la canonada tinguem la mateixa pressió. Fins i tot un parterre lineal de diversos metres de distància es pot resoldre d’aquesta manera.

Si bé, la tendència seria colorar un ramal al llarg d’aquest parterre, el correcte serà tancar l’anell, encara que es tracti d’una franja estreta, és a dir, que la canonada vagi i torni per connectar-se de nou en el ramal.

Reduir els regs progressivament

Les plantes van tenint menys necessitats d’aigua a mesura que es van adaptant al lloc, així que hem de controlar aquesta qüestió i adaptar cabals i temps de reg a les necessitats reals del nostre jardí.

Fins i tot, el més probable és que en determinades èpoques de l’any tinguem d’arribar a desconnectar per complet el sistema, tot dependrà del tipus de jardí i del lloc.

Font: http://www.lamagiadelpaisaje.com/

La Xerojardineria o jardineria sense aigua

La Xerojardineria o jardineria sense aigua

El concepte va néixer durant la dècada dels anys 80, concretament en els estats de Colorado i Califòrnia. Les greus sequeres que van patir tots dos estats durant els últims anys 70 i principis dels 80 van provocar la necessitat de tenir jardins amb escassos consums d’aigua.

Aquesta pràctica es va fer popular a tot el món per les moltes avantatges que comporta sobretot en zones on l’aigua és un bé escàs. A Espanya es va desenvolupar amb força durant l’última dècada del segle passat en zones del sud on l’aigua no és un bé abundant.

Alhora d’apostar pel consum indispensable d’aigua la Xerojardineria advoca per la no utilització d’agents químics en els jardins, per la utilització de tècniques ecològiques de jardineria i pel disseny racional dels jardins que limitin la despesa de recursos limitats.

Una altra aposta important de la Xerojardineria és l’ús de plantes autòctones del lloc on anem a instal·lar aquest tipus de jardí  a causa de la seva millor adaptació al clima de la zona i per tant la menor necessitat de cures d’aquestes plantes que siguin de zones climàtiques molt diferents.

I sense més dilació anem a deixar-vos un enllaç on podreu veure la creació en directe d’un jardí sota manteniment, parlem del bloc «Màgia del Paisatge«, us assegurem voldreu un jardí igual a casa.

Original: http://cultivarunhuertourbano.blogspot.com.es/